Incidència
– 37 municipis d’Osona afectats des de 2019 per una moratòria que limita el creixement de granges. 
–La comissió Europea va obrir el 2018 un procediment d’infracció a Espanya per incompliment de la Directiva de Nitrats: Catalunya acull la major concentració d’explotacions intensives de la península amb 9 milions d’individus.
– Els nitrats provinents de les dejeccions superen el límit legal permès i la seva ingestió per part dels humans no és solament de l’aigua, també es poden trobar en molts aliments.
– La contaminació atmosfèrica pels purins es duplica amb les emissions de l’amoníac: gas volàtil altament contaminant del sòl cap a l’atmosfera que amb la seva oxidació produeix òxid
nitrós: 298 cops més potent que el CO2.
– Els nitrats produeixen alteracions greus a la sang i estan relacionats amb diferents formes de càncer.
– Les emissions de gasos d’efecte hivernacle produides per la ramaderia industrial segueixen en augment fonamentalment pels purins.
Sòl prop del Puigcebró
A partir del febrer de 2021 és vigent la prohibició de ruixar purins amb ventall per tal de disminuir emissions d’amoníac a l’atmosfera.
L’ús desmesurat de purins als camps, contamina i degrada greument el sòl i l’hàbitat. Els nitrats són tòxics per plantes i animals.
Riera de Sant Martí de L’Esquirol.
El Grup de Defensa del Ter, a juliol de 2020, interposa denúncia a fiscalia per abocaments reiterats del macroescorxador PATEL SA (Grup Vallcompanys).
Desastres amb la complicitat de l’Ajuntament de l’Esquirol, que va modificar POUMs per facilitar desmesurades ampliacions d’aquest macroescorxador al Collsacabra.
Fonts, pous, aigües subterrànies greument contaminades .
No són potables les aigües que tinguin més de 50 mg/litre
(els nitrats no desapareixen fent bullir l’aigua)
Recollida anual de mostres d’aigua de fonts d’Osona, per anàlisi concentració nitrats (Grup Defensa del Ter)
Font Fresca de Còdol 103,8 mg/l any2020
104,9 mg/l any 2006
El marc comú europeu, directiva 2006/118 CE, mana protegir les aigües subterrànies contra la contaminació i deteriorament, considerant que:
– les aigües subterrànies són el recurs hídric més sensible i important de la unió Europea i que s’ha de protegir pel manteniment dels ecosistemes aqüàtics que en depenen i per ser la font principal de subministrament públic de l’aigua.
-L’aigua és un bé essencial per la vida, no només pels éssers humans sinó per tota forma de vida existent al nostre planeta. Només el 2.5% de l’aigua de la Terra és aigua dolça.
És imprescindible que la societat faci un bon ús de l’aigua, intentant no contaminar-la a causa de les males pràctiques, i n’optimitzi el seu aprofitament i reaprofitament.
Una part de les aigües subterràneas va directament al mar i una altre surt de nou a la superfície a través de les fonts naturals.
Abans, la majoria de pobles d’Osona captaven l’aigua d’aquests aqüífers o pous, cada localitat tenia els seus pous però la progressiva contaminació per nitrats dels aqüífers ha suposat l’abandonament i els ha calgut connectar a la xarxa municipal, bàsicament provinent del riu Ter.
L’ETAP (estació de tractament d’aigues potables) de les Masies de Roda abasteix als municipis d’Aiguafreda, Balenyà, Calldetenes, Centelles, El Brull, Folgueroles, les Masies de Roda, Malla, Roda de Ter, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí de Centelles, Santa Eugènia de Berga, Santa Maria de Corcó, Seva, Taradell, Tavèrnoles i Tona.
Segons dades de l’ACA, l’Agència Catalana de l’Aigua, uns 24.2 milions d’euros és el cost previst entre obres pendents i executades en potabilitzadores i portades d’aigua a tot Osona, i que pagarem entre tots.
El que ha passat i passa a Osona amb l’aigua és un robatori al bé comú. El principal sector responsable de la contaminació dels aqüífers acumula guanys i favors públics: no només no paga per contaminar ni participa dels costos de les infraestructures de l’aigua, sinó que a més li aplanem el camí construint i desdoblant carreteres amb destructores «variants».
El cabal del Ter ha baixat un 40% i moltes espècies són en perill d’extinció o ja no existeixen.
El cabal del Ter ha baixat un 40% i moltes espècies són en perill d’extinció o ja no existeixen.
Els pagesos estan contra les cordes.
El sector està en mans de grans industrials que amplien granges, compren finques i obtenen permisos fàcilment, produint carn barata que els ha convertit en els principals exportadors.
El sector ramader català es «tan competitiu» que el benefici que s’obté es de 0.05 € per quilogram de carn més que la resta d’europa, i això és perquè no s’inverteix en mediambient.
En el model de ramaderia intensiva, la situació d’amuntagament permanent d’animals afavoreix la proliferació de malalties, i per pal.liar-les es fa un ús excessiu d’antibiòtics, que provoca un greu problema de salut pública en fomentar que la població esdevingui resistent als antimicrobians.
Es generen grans beneficis en detriment de les condicions laborals del sector (sobretot en escorxadors i sales de desfer), i amb pèssimes condicions pels animals, amuntegats i sense veure mai el sol ni l’aire.
La ramaderia intensiva del porc depèn totalment de la importació de soja, sovint transgènica. i comporta un elevat ús de plaguicides com el glifosat. La major part del gra importat prové de la deforestació per la creació de camps de cultiu a altres continents com a l’Amazònia, a l’Amèrica Llatina.
RADIOGRAFIA SOCIECONÒMICA DE LA COMARCA D’OSONA
conferència 6 de maig de 2021 a càrrec de Sandra Àlamo , Tècnica de l’observatori socieconòmioc d’Osona
REALITAT D’OSONA :
-Falta de llocs de treball de qualitat, model basat en salaris baixos (escorxadors, etc )
-Pobresa lligada amb la població migrant
-Comarca a la cua del transport public
-Pèrdua indústria sector 2ari
-Elevat fracàs escolar
-Falta de formació lligada als llocs de treball
-L’augment del PIB no repercuteix en la renda de les famílies i tampoc gaire en el territori; els impostos d’aquestes grans empreses sovint no van als barris d’on són els treballadors .
NO ENS BEGUEM L’ENTENIMENT !!!
L’ajuntament de Masies, malgrat la situació vulnerable del municipi, aprova en el Ple extraordinari de l’octubre de 2020 l’ampliació de la capacitat de les explotacions ramaderes iniciada el 2017.
Aquesta modificació permetria ampliar dels actuals 1 000 porcs a un màxim de 2 500 i amb unes determinades condicions: que ja hi hagi algun tipus d’edificació, balanç nitrogen, i sense doblar caps.
Sospitem que aquesta aprovació sigui a causa de pressions i interessos del sector i que es preparin per si s’aixequés la moratòria.
Hem demanat a l’alcalde, com a representant de l’Ajuntament de Masies, que recolzin una ramaderia extensiva i més sostenible en comptes del model actual intensiu que contamina, empobreix la pagesia i fa un producte pitjor. Ho diuen els experts i ho patim tots.
MAIG 2022 , INFORME DE LA GENERALITAT REFERENT A PETICIONS PER AMPLIAR GRANGES A LES MASIES DE RODA
Hem accedit a un informe sobre els tràmits d’una de les granges propietat d’un important empresari de la indústria del porc i fabricant de pinsos, interessat en l’ampliació a 2900 caps, també per ampliar femer i basses de purins. 
En aquest informe hi consten els tràmits que ha facilitat l’Ajuntament de Masies per aquesta ampliació (també ens consta una ampliació en curs d’una altra granja) tot i ser unmunicipi vulnerable per contaminació de purins i afectat per moratòria que limita el creixement de granges.
Demanem hora a l’Ajuntament de Masies i transmetem el nostre malestar a l’alcalde, pel recolzament als lobbys d’una ramaderia intensiva insostenible, agreujant els problemes mediambientals i de salut que comporta.
30/05/2022 , reunió amb Ajuntament Masies
Bassa de purins de Masies de Roda .
Apart de que amb amb aquestes polítiques, que solament afavoreixen a una indústria extremadament contaminant, no fan cap favor al petit pagès que és a qui haurien de recolzar i facilitar emprendre altres camins, com: «Mas Corcó Pagesos Forners» de Manlleu, cooperativa formada per dues parelles, associació d’un pagès i un forner, sense purins ni naus industrials, o el «Mas Serradet de Barneres» de Sant Martí Sescorts, amb una petita granja amb ramat d’ovelles de pastura i obrador que produeixen productes derivats de la llet.
«Mas Corcó pagesos forners»
«Mas Serradet de Barneres» ramat d’ovelles i formatges
En canvi, vegeu a sota les imatges de la realitat de la indústria o producció intensiva de carn: una barbaritat insostenible que arrossega greus problemes mediambientals, de salut, condicions laborals nefastes i la ruïna de moltes granges familiars.
Camps negats de purins de Masies de Roda
Berbena de Sant Joan 2022 a Masies i Roda
Durant el confinament de pandèmia al Puigcebró
21 d’agost de 2022, abocament de purins al Meder i al Gurri, que van a parar al Ter
(ampliación de contaminació purins de masies )
REUNIÓ AMB SR. ORIOL ANSON FRADERA , SECRETARI D’AGENDA RURAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.
Dia 26 maig 2022, reunió a Vic amb la Plataforma «Per una Plana Viva » i amb Margarida Feliu del Consell Comarcal , Josep Arderiu director serveis territorials a Vic, i Oriol Anson Fradera, Secretari d’Agenda Rural de la Generalitat.
Demanem la Llei 3/2019 aprovada per la Generalitat per a la protecció espais agraris es faci efectiva a la Plana de Vic. El creixement continu amenaça el sòl agrícola de valor, els recursos d’aigua i la qualitat de l’aire.
Els amics de la natura de Roda i Masies, que formem part de la plataforma hem aprofitat per dir-los que l’ajuntament de Masies tot i ser municipi vulnerable per contaminació purins han aprovat una modificació del Poum per passar dels 1.000 porcs a un màxim de 2.500 .
El Sr. Oriol Anson Fradera ens diu rotundament que NO ÉS PERMÈS AMPLIACIONS DE NOMBRE DE PORCS per la moratòria que ho prohibeix.
REUNIÓ AMB JOSEP ARDERIU AUSIRÓ , DIRECTOR SERV. TERRITORIALS D’ACCIÓ CLIMATICA I AGENDA RURAL delegació de VIC
11 de novembre de 2022 reunió «al Sucre» amb la Plataforma «Per una Plana Viva» i el delegat a Vic de serveis territorials d’acció climàtica i agenda rural : Josep Arderiu Ausiró; insistim amb la necessitat es faci efectiva a la Plana de Vic la llei 3/2019 de la Generalitat per protegir els espais agraris de valor.
els amics de la natura de Roda de Ter i Les Masies aprofitem mostrar-li la comunicació de la Generalitat que hem rebut amb els tràmits i vist i plau de l’ajuntament de Masies per ampliar una explotació fins a 2900 porcs , quan Masies es municipi vulnerable per contaminació de purins i amb una moratòria que prohibeix ampliacions.
Li demanem al Sr. Josep Arderiu Ausiró, com a representant del departament d’agricultura , ramaderia i pesca quines actuacions emprendrà.
Ens diuen s’ho miraran .
Europa porta Espanya als tribunals per la contaminació per purins
…
…
